A reveure Anton, en el nostre record per sempre...

El passat quatre de maig al vespre, la gent de l’Hospitalitat vàrem rebre un  ensurt, després de 33 anys de servei i compromís, el nostre estimat, amic i company Anton Boada i Magrinyà  ens deixà.

No és un adéu per sempre, es solament per un instant...

Estimat Anton, fa 33 anys que vas arribar a l’Hospitalitat, han estat 33 anys de compromís.

Ens consta que has estat persona compromesa en el decurs del camí que per la vida has traçat, compromès amb els teus orígens,  com a espòs, com a pare, com a mestre, com a vilabellenc i col·laborant a la parròquia, com a bon cristià.

I  compromès amb l'hospitalitat i l'hospitalité NDL, al servei dels pelegrins de Lourdes en la peregrinació diocesana, de brancardier primer,  com a Cap de brancardiers i vice-president després i del 2003 al 2010, fent el servei de President de l’Hospitalitat;  i en l’stage a piscines, acompanyant els pelegrins en el moment del bany, moment d’intensa espiritualitat per al pelegrí de Lourdes. L’aigua és una de les senyals de Lourdes:

El 25 de febrer de 1.858, en la novena aparició, Maria digué a Bernardeta: “Ves a beure i rentar-te a la font”. La noia, per indicació de Maria gratà al fons de la Gruta, i després d’haver llançat varies vegades l’aigua fangosa, aconseguí beure una mica d’aigua. Al dia següent un rajolí d’aigua clara sorgia del fons de la Gruta, quedava al descobert la font, una font que mai ha deixat de brollar des d’aleshores i que proveeix d’aigua les fonts i les piscines.

Recorda l’aigua del baptisme que renta les nostres faltes i purifica els nostres pecats. L’aigua que Jesús promet a la Samaritana: font de vida eterna. L’aigua amb que Jesús rentà els peus als seus deixebles...

Aquesta aigua que  Maria ens convidà a beure i també a rentar-nos-hi, ens recorda la gratuïtat i l’abundància de l’amor misericordiós que brolla del cor de Déu que ens perdona i ens acull.

I tu erets  hospitalari servidor en el camí vers l’aigua...

Anton, Déu t’acolli el dia 4 de maig. Partires d’aquest mon amb el confort que l’amor de la Guadalupe i els teus fills t’han donat al llarg de la vida i molt especialment en els darrers mesos.  Els braços de Maria, Verge de Lourdes, t’acaronaren en els darrers passos vers la casa del pare i Déu Misericordiós, de ben segur,  ha omplert a vessar la teva ànima d’una  aigua de puresa  i eternitat, gaudeixes ja de la Vida Plena.

Trobarem a faltar el seny i la rauxa que imprimies en el que feies, el somriure d' home de be, el teu afecte i estima per tot allò en que et vas comprometre.

Però no estarem tristos, mirarem el cel  i somriurem, et somriurem a tu; feliços en la fe que Déu t’acull i plenament convençuts que d’allí estant, vetllaràs per tots nosaltres.

 Per sempre més en els nostres cors. A Reveure estimat Anton.

El cercle refarem...

Blogger Hospitalitat