ELS SIGNES DE LOURDES

La Roca


“Massabielle” vol dir "roca vella".
La Gruta es un lloc simbòlic. Al Nou Testament, és el lloc de les Manifestacions més importants de l’Amor de Déu: la gruta de Betlem en la que va néixer Jesús, i la gruta del sepulcre on van dipositar el seu cos després de morir a la Creu.

El gest dels pelegrins de tocar la roca te un sentit; és un símbol que ens convida a fer un acte de fe, confessant que Déu ens dona la salvació, per la mort i la resurrecció del seu Fill.

“Creure en Déu”, en llenguatge bíblic s’expressa dient “recolzar-se a la roca”. Tocar la roca de Massabielle, pot ser també una forma de dir-li a Déu: “En tu em recolzo, en tu confio, tu ets el fonament sobre el que vull construir la meva vida, tu ets el Déu que em salva”.

No es tracta de tocar la roca de forma ràpida i superficialment, sinó de recolzar-se a ella amb confiança. La roca esdevé un signe palpable de la fidelitat de Déu, que sempre es el nostre refugi; àdhuc en els moments de dubte, de sofriment, de dificultats, es quan podem dir: “El Senyor es la meva roca, la meva força i salvació” (Salm 18,3)
 

L'Aigua

El segon signe és L’AIGUA

El 25 de febrer de 1.858, durant la novena aparició, Maria digué a Bernardeta: “Ves a beure i rentar-te a la font”. La noia, per indicació de Maria gratà al fons de la Gruta, i després d’haver llançat varies vegades l’aigua fangosa, aconseguí beure una mica d’aigua. Al dia següent un rajolí d’aigua clara sorgia del fons de la Gruta, quedava al descobert la font, una font que mai ha deixat de brollar des de les hores i que proveeix d’aigua les fonts i les piscines.

L’aigua de Lourdes no es pas ni aigua màgica amb poders de curació, ni aigua medicinal curativa. La seva virtut ve del seu simbolisme.

Recorda l’aigua del baptisme que renta les nostres faltes i purifica els nostres pecats. L’aigua que Jesús promet a la Samaritana: font de vida eterna. L’aigua amb que Jesús rentà els peus als seus deixebles. L’aigua que brollà del costat traspassat de Crist en la Creu.

L’aigua que Maria ens convida a beure, amb la que ens convida a rentar-nos, en la que podem submergir-nos, ens recorda la gratuïtat i l’abundància de l’amor misericordiós que brolla del cor de Déu que ens perdona. 

La Llum


Des del 18 de febrer de 1.858, dia de la tercera aparició, que fou encès el ciri beneit que portava una companya de Bernardeta, sempre més, de nit i dia, cremen en la Gruta multitud de llums, pregàries callades d’innombrables ànimes suplicants.

Cada nit, durant la processó de les Torxes mentre es resa el rosari, els pelegrins porten a la mà un ciri encès tot resant i cantant.

Aquesta llum ens recorda Crist, "única llum veritable, que, venint al món, il·lumina tot home".

En encendre la torxa, caldria recordar el ciri que se’ns donà en el baptisme: “Rep la llum de Crist”. Naixem a la vida nova en el Crist i hem de maldar per ser la llum del món per tal que brilli davant dels homes i glorifiquen el Pare que està en el cel.