A reveure Anton, en el nostre record per sempre...

El passat quatre de maig al vespre, la gent de lHospitalitat vàrem rebre un  ensurt, després de 33 anys de servei i compromís, el nostre estimat, amic i company Anton Boada i Magrinyà  ens deixà.

No és un adéu per sempre, es solament per un instant...

Estimat Anton, fa 33 anys que vas arribar a lHospitalitat, han estat 33 anys de compromís.
Ens consta que has estat persona compromesa en el decurs del camí que per la vida has traçat, compromès amb els teus orígens,  com a espòs, com a pare, com a mestre, com a vilabellenc i col·laborant a la parròquia, com a bon cristià.
I  compromès amb l'hospitalitat i l'hospitalité NDL, al servei dels pelegrins de Lourdes en la peregrinació diocesana, de brancardier primer,  com a Cap de brancardiers i vice-president després i del 2003 al 2010, fent el servei de President de lHospitalitat;  i en lstage a piscines, acompanyant els pelegrins en el moment del bany, moment dintensa espiritualitat per al pelegrí de Lourdes. Laigua és una de les senyals de Lourdes:

El 25 de febrer de 1.858, en la novena aparició, Maria digué a Bernardeta: Ves a beure i rentar-te a la font. La noia, per indicació de Maria gratà al fons de la Gruta, i després dhaver llançat varies vegades laigua fangosa, aconseguí beure una mica daigua. Al dia següent un rajolí daigua clara sorgia del fons de la Gruta, quedava al descobert la font, una font que mai ha deixat de brollar des daleshores i que proveeix daigua les fonts i les piscines.
Recorda laigua del baptisme que renta les nostres faltes i purifica els nostres pecats. Laigua que Jesús promet a la Samaritana: font de vida eterna. Laigua amb que Jesús rentà els peus als seus deixebles...
Aquesta aigua que  Maria ens convidà a beure i també a rentar-nos-hi, ens recorda la gratuïtat i labundància de lamor misericordiós que brolla del cor de Déu que ens perdona i ens acull.

I tu erets  hospitalari servidor en el camí vers laigua...

Anton, Déu tacolli el dia 4 de maig. Partires daquest mon amb el confort que lamor de la Guadalupe i els teus fills than donat al llarg de la vida i molt especialment en els darrers mesos.  Els braços de Maria, Verge de Lourdes, tacaronaren en els darrers passos vers la casa del pare i Déu Misericordiós, de ben segur,  ha omplert a vessar la teva ànima duna  aigua de puresa  i eternitat, gaudeixes ja de la Vida Plena.

Trobarem a faltar el seny i la rauxa que imprimies en el que feies, el somriure d' home de be, el teu afecte i estima per tot allò en que et vas comprometre.

Però no estarem tristos, mirarem el cel  i somriurem, et somriurem a tu; feliços en la fe que Déu tacull i plenament convençuts que dallí estant, vetllaràs per tots nosaltres.

 Per sempre més en els nostres cors. A Reveure estimat Anton.


El cercle refarem...

Blogger Hospitalitat

Comentaris

  1. Trista notícia la de la mort de l'Anton Boada. El recordarem sempre.
    Una abraçada a la seva esposa Guadalupe.
    Descansi en Pau.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars