A reveure Anton, en el nostre record per sempre...
El passat quatre de
maig al vespre, la gent de l’Hospitalitat
vàrem rebre un ensurt, després de 33 anys de servei i compromís, el nostre estimat, amic i company
Anton Boada i Magrinyà ens deixà.
No és un adéu per sempre, es solament per un
instant...
Estimat Anton, fa 33
anys que vas arribar a l’Hospitalitat,
han estat 33 anys de compromís.
Ens consta que has
estat persona compromesa en el decurs del camí que per la vida has traçat, compromès amb els teus orígens, com a espòs, com a pare, com a mestre, com a
vilabellenc i col·laborant
a la parròquia,
com a bon cristià.
I compromès amb l'hospitalitat i l'hospitalité NDL, al servei dels pelegrins de
Lourdes en la peregrinació
diocesana, de brancardier primer, com a
Cap de brancardiers i vice-president després i del 2003 al 2010, fent el servei de
President de l’Hospitalitat;
i en l’stage a piscines, acompanyant els
pelegrins en el moment del bany, moment d’intensa espiritualitat per al pelegrí de Lourdes. L’aigua és una de les senyals de Lourdes:
El 25 de febrer de 1.858, en la novena
aparició,
Maria digué
a Bernardeta: “Ves
a beure i rentar-te a la font”.
La noia, per indicació
de Maria gratà
al fons de la Gruta, i després
d’haver
llançat
varies vegades l’aigua
fangosa, aconseguí
beure una mica d’aigua.
Al dia següent
un rajolí
d’aigua
clara sorgia del fons de la Gruta, quedava al descobert la font, una font que
mai ha deixat de brollar des d’aleshores
i que proveeix d’aigua
les fonts i les piscines.
Recorda l’aigua del baptisme
que renta les nostres faltes i purifica els nostres pecats. L’aigua que Jesús promet a la
Samaritana: font de vida eterna. L’aigua amb que Jesús rentà els peus als seus
deixebles...
Aquesta aigua que Maria ens convidà a beure i també a rentar-nos-hi, ens
recorda la gratuïtat
i l’abundància de l’amor misericordiós que brolla del cor
de Déu
que ens perdona i ens acull.
I tu erets hospitalari
servidor en el camí
vers l’aigua...
Trobarem a faltar el
seny i la rauxa que imprimies en el que feies, el somriure d' home de be, el
teu afecte i estima per tot allò
en que et vas comprometre.
Però no estarem tristos, mirarem el cel i somriurem, et somriurem a tu; feliços en la fe que Déu t’acull i plenament convençuts que d’allí estant, vetllaràs per tots nosaltres.
Per sempre més en els nostres cors. A Reveure
estimat Anton.
El cercle refarem...
Blogger Hospitalitat
Trista notícia la de la mort de l'Anton Boada. El recordarem sempre.
ResponEliminaUna abraçada a la seva esposa Guadalupe.
Descansi en Pau.